Es Firó

Arriba la gran festa de Sóller. Més enllà de la celebració de Sant Bartomeu (cap al 24 d’Agost) el poble solleric celebra amb molt de fervor la festivitat de Sant Ponç (11 de Maig), amagada baix el nom de És Firó, amb una gran representació popular d’una batalla que rememora aquella victòria dels sollerics sobre els pirates venguts de la zona d’Eivissa. I és que tot això passà el dia de Sant Ponç del ja llunyà 1561.

La Història en la que se basa es Firó

Euldj Alí, corsari, decidí desembarcar el dia de Sant Ponç de 1561 a la vall sollerica. Poc menys de 2000 ànimes esperaven aconseguir arrabassar un bon botí de les mans, vives o mortes, dels seus habitants i, si podien, aconseguir algun que altra esclau per poder vendre un cops arribats a Algèria. No per maldat si no perquè era la seva feina. Atraquen els musulmans de matina, sense que les talaies que vigilaven les costes se n’adonesin gràcies, en gran part, a la claror del crepuscle i se dividiren en dos grups per que l’impacte fos més gran.

L’arribada, no, però el, segurament, sorollós desembarc i posterior processó cap a Sóller fa que els vigilants de la barraca del Coll de s’Illa se n’adonin i envien la senyal d’alarma. Els invasors, ni s’adonen i continuen el seu camí imparable cap al poble que encara dorm. O això pensen.

La noticia arriba al poble. La gent se desperta, repiquen campanes, envien a les dones i els infants cap a les muntanyes sota la direcció del Mossèn. Els homes que poden lluitar agafen arcabussos, piques, pals i tot allò que els hi pot servir per defensar-se. Els que no, els més vells, acompanyen a les dones i els infants. Al cap davant de tota la organització, , el Capità d’Armes, el Capità Angelat, amb la creença que només hi ha un grup d’atacants, forma la defensa al pont den Barona.

La primera batalla és ferotge. Els cristians se defensen tan bé com poden, fan ploure pólvora damunt dels turcs. Els turcs, que no s’esperaven aquesta rebuda, fugen en desbandada. Trepitjant-se els uns als altres, caient al torrent, amb el cor a la boca i somiant en poder escapar i rebent pedrades i atacs fins que tornaren als vaixells. Un dels que no va poder escapar és el capità, en Ysuf, que morí a mans de Pere Bisbal mentre intentava posar ordre i tornar a la lluita.

Mentre el Capità Angelats i la seva tropa de combatents estan perseguint encara els musulmans reben noticies tristes. A Sóller, un grup força nombrós de pirates, ha entrat per el carrer de Sa Lluna i roben tot el que poden, riuen tot el que poden, saquegen tot el que poden i malmenen a tot aquell que intenta resistir-se dintre del poble. A tots menys a dues dones : Na Francesca i na Catarina Casenoves, que en lloc de fugir s’han quedat a defensar allò que era seu. . Les recordaran com les valentes dones.

Carregats de joies, principalment de l’esglèsia, però també de totes les cases on pogueren entrar, tornaren cap a les naus trobant-se a la tropa de n’Angelats, que esperava la tornada de les tropes turques. La sorpresa, majúscula, fa que ho deixen anar tot i, com els seus companys, fugisin, cames ajudeu-me, cap allà on pogués semblar que podrien conservar la vida.

De la història a la llegenda.

Una gran victòria dona lloc a contarelles, llegendes, relats i tota classe d’invecions per part dels vencedors. Les Valentes dones és la més coneguda d’elles però aquesta batalla ens deixa moltes més. Al web del col·lectiu de pagesos ens recorde un grapat més : Sagrades Formes, les Tres Creus, Na Margarida Custurer, Sant Jaume. Què les coneixeu?

La festa antiga. L’antic Firó

Conta n’Amades que la festa, quan ell va recórrer els territoris de parla catalana per a documentar el seu costumari, era força diferent a com la coneixem avui. Dos vaixells, un tripulat per gent vestida de moro, i l’altra tripulat per gent vestida a l’antiga segons la moda de Carles IV, simulen una batalla guanyant sempre, sempre?, la nau mallorquina tripulada per Ses Valentes dones.

Més endavant sembla que ja varen fer-ho tot un poc més complicat.

Si, sí, la festa antiga està molt bé però com putes és la festa ara?

La festa del Firó, que se du a terme a Sóller actualment, ha variat, i molt, d’aquesta festa antiga que ens pinta n’Amades. Multitudinària, amb el sentiment de poble a flor de pell. Actualment el poble se divideix en dos bàndols : els moros (només homes), que representen als pirates que venien a saquejar el poble; i els cristians (homes i dones) en representació dels avantpassats sollerics que varen realitzar la gesta. Entre els dos bàndols hi ha tota una sèrie de personatges rellevants, històrics, els que tenen nom que són representats per gent que el poble ha triat.

Tot comença avui dijous quan són envestides les valentes dones, a la parròquia de Sant Bartomeu, en un acte molt i molt sentit per la gent del poble i, sobretot, per a les dues afortunades. En els darrers temps s’ha creat també la versió infantil de la festa i, aprofitant l’avinentesa, també se trien les valentes dones infantils i tots els personatges històrics. I tot seguit, el pregó.

Dissabte, la gran processó, on centenars de persones vestides a l’antiga realitzen una ofrena floral a la Mare de Déu de la Victòria, en una llarga, ben llarga, i solemne processó. Si voleu veure vestits de pagés, amb tranquil·litat, aquest és el dia.

Dilluns del Firó, amb la ressaca de un parell de dies de festa i de la Revetlla d’armes, comença la representació. Generalment, i segons els programes de festa de l’Ajuntament, segueixen aquest horari.

15.00 h Toc de campanes. S’han divisat naus enemigues. Els pagesos s’arrepleguen a la plaça dels Estiradors per anar a la lluita.
15.30 h Plaça de la Constitució. El Capità Angelats s’encomana a la Mare de Déu de la Victòria i anima els pagesos: a la lluita sollerics! Arriben els bandolers per ajudar a defensar els sollerics i les solleriques. Rebran després l’indult Reial.
17.00 h Platja de Can Generós. Les tropes sarraïnes intenten desembarcar però després d’una dura lluita, són rebutjades pels sollerics.
18.15 h Platja d’en Repic. Els sarraïns intenten de nou el desembarc i aconsegueixen el seu objectiu.
19.00 h Pont d’en Barona. Un cop replegades les tropes solleriques es tornen enfrontar amb els invasors en una dura batalla.
20.00 h Les tropes sarraïnes que han desembarcat a Ses Puntes i entren a la Vila pel Camp de s’Oca, saquegen les cases i l’església.
20.20 h El Rei Moro, que es creu vencedor, arriba a la Plaça per prendre possessió de les Cases de la Vila i així proclamar la seva victòria.
20.30 h Els pagesos que tornen es troben la Vila presa i saquejada, però reagrupats en el carrer de sa Lluna i animats pel Capità Angelats, amb les forces que els queden lluiten valerosament i, a la fi, vencen definitivament l’enemic.
21.00 h El Capità Angelats proclama la victòria dels sollerics i fa l’acció de gràcies a la Mare de Déu de la Victòria (Cant de la Balanguera)

Tot seguit, trasllat de la Mare de Déu de la Victòria a l’Església de l’Hospital acompanyada dels Personatges Històrics

Precaució

L’alcohol, la pólvora, l’excitació de les batalles, les armes de fusta (i les que no són de fusta) i turistes que no saben ben bé on se fiquen se junten en aquesta festa fent una combinació amb la que s’ha d’anar en compte. Per sobre de tot cal respectar-la. És la festa de Sóller i són les seves regles les que s’han de seguir.

Anar en compte amb la beguda, com sempre. L’alcohol pot ajudar a fer més gran una festa però també la pot tirar per terra ben fàcilment. Controlau la beguda.
Petards : sentireu explosions per totes bandes. Cal anar amb precaució i, si manipulau els petards, anar alerta a no ferir a ningú.
Taquen. Sí, taquen. I com diuen a moltes bandes (i sobretot a Sant Joan), qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Si no voleu ser tacats. Allunyau-vos de la festa.
Capells cap al cel. Ve sent habitual fer volar els capells de la gent a base d’escopetades. Si en duis un que no tingui cap classe de llaç emocional amb vosaltres. Anireu més tranquils i no vesareu llàgrimes.
Altres típus de pòlvora : Si hi ha escopetes hi ha pòlvora. La gent que les maneja va alerta però ajudau a que no hi hagi cap ensurt. No estam a Botswana.

I res. Que tingueu un bon Firó. Ens veim allà al mig!

Referències

[] Amades, Joan “Costumari Català, el curs de l’any”. Edicions 62.
[] Janer Manila, Gabriel. “Les festes llunyanes, tradició i llegenda dles mallorquins”. Ed. Olañeta. col·lecció La Foradada.
[] Oliver, Pere Joan. Esfiro.cat. Plana web : http://www.esfiro.cat
[] VVAA. PagesosFiro.com. Plana web : http://www.pagesosfiro.com/Historia/Historia.htm
[] VVAA. Festes.org. Plana web : Sa Fira i es Firó.
+
[] Horari de l’ajuntament. Aquí podeu trobar el programa de festes.

Fotografies pròpies menys el gravat de les valentes dones que està tret del Costumari Català de n’Amades de la plana 590 del tom 3.

+

Agraïments a :
Lluc Marroig per l’apunt sobre la festa infantil. Tatxat queda el tros on m’he equivocat i intentaré esbrinar quant temps té.